Final de la temporada; I ara què?
Derrota a Andratx, jugadors sense cobrar, el preconcurs que no arriba i un club que camina pel fil de la desaparició. El present és fosc, però hi ha moviments que podrien obrir una nova etapa dins l'entitat.
S'ha acabat la temporada. I sí, el balanç no pot ser gaire optimista a curt termini: una derrota per 3-1 a Andratx per tancar el curs, un descens fins a la 13a posició i una sensació general de desgast, frustració i cansament. Però enmig d'aquest panorama fosc, potser també s'hi comencen a intuir les primeres escletxes de llum. Potser, malgrat tot, encara hi ha futur.
És evident que la situació actual del Lleida CF és molt delicada. L'equip ha acabat la temporada immers en una greu crisi econòmica, amb diversos mesos d'impagaments acumulats i una plantilla que ja busca alternatives per continuar les seves carreres en altres clubs, ja que la gran majoria finalitza contracte aquest estiu. El preconcurs que hauria de donar oxigen al club encara no s'ha presentat, i això manté el projecte en un estat de suspens. Però hi ha veus que asseguren que els treballs avancen i que els pròxims dies poden ser decisius.
També hi ha inversors interessats (podria ser el motiu del retard en presentar el preconcurs de creditors). Projectes sòlids, amb capacitat econòmica i ganes de construir. Ara bé, l'escenari no és senzill: cal arribar a enteses amb les institucions, especialment amb l'Ajuntament, que fins ara ha actuat amb molta cautela. És cert que la desconfiança acumulada per la gestió dels últims anys és profunda, però potser ha arribat el moment de mirar més enllà dels errors i de posar per davant el bé comú: salvar el club, garantir-ne la continuïtat i obrir la porta a una nova etapa amb més transparència, compromís i sentit de ciutat. Des de la direcció, l'adjunt a la presidència, Marc Torres, assegura que es continua treballant intensament per desbloquejar la situació i que, tot i les dificultats, no es llença la tovallola.
Mentrestant, l'afició, ferida però fidel, continua demostrant que el sentiment no es negocia. Han suportat una temporada molt dura, han vist com el club s'anava enfonsant, però no han deixat de creure. I potser, justament per això, mereixen més que mai que les coses canviïn. El futbol a Lleida no pot morir. No pot ser que una ciutat amb tanta història, amb una afició tan compromesa i amb un estadi que respira memòria, es quedi sense un projecte esportiu digne.
La situació és greu, sí. Però també és un punt d'inflexió. Si s'actua amb responsabilitat, si les parts treballen amb generositat i si es posa l'escut per davant dels interessos, encara hi ha temps. Encara hi ha marge per començar de nou, tornar a construir, fer-ho millor i per recuperar l'esperança.